Les dones són un element imprescindible al Balís. Tant en la nostra plantilla de treballadors, com en la comunitat de socis, i sense oblidar la pedrera d’alumnes i esportistes de la nostra Escola de Vela, elles formen part de l’essència del Club.
Avui, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, donem veu a 4 de les nostres esportistes a través d’una entrevista en la qual es donen a conèixer.
Ens parlen de la seva trajectòria esportiva i posen focus en els principals reptes que afronten les dones en la vela.
Júlia Gómez Roa (IQFOIL)
És actualment la nostra representant en l’Equip Olímpic juvenil (Sub-23) de la RFEV en la classe IQFoil femení. Està dins de l’equip de promeses olímpiques per la campanya Olímpica de 2028 (Los Angeles). El passat octubre de 2023, es va coronar com a Campiona de la Copa d’Espanya de IQFoil, celebrada en aigües de la Ria de Vigo.
El seu pròxim repte és el trofeu Princesa Sofía, però els seus objectius aquesta temporada se centren en l’Europeu i el Mundial Sub-23.
Jana i Martina Rahola (420)
El gener passat, aquestes germanes es van coronar com a Subcampiones del Món en la categoria Sub-17 de la classe 420 al Brasil. Encara els queda una temporada més competint en aquesta categoria, i amb moltes ganes i treball, busquen la classificació a l’Europeu Absolut i a l’Europeu Juvenil per a poder repetir un podi internacional. En menys d’un mes competiran en el Campionat d’Espanya, on també buscaran una medalla i tractaran de tornar a ser campiones catalanes en aquesta categoria.
Mònica Veenhoven (projecte de Foil de la FCV)
A més de ser l’actual entrenadora del grup de Optimist B, és una gran regatista, destacant en Optimist, Europa i 470, i obtenint l’europeu absolut de la classe Europa en 2021.
També és una regatista habitual en el nostre equip femení de classe monotips. I acaba de ser seleccionada per part de la FCV per a un ambiciós projecte en vaixells de Foil, en aquesta ocasió a la classe 69F. És un projecte a mitjà i llarg termini i és una de les 6 triades entre totes les dones de Catalunya per a ser part de la tripulació en els vaixells del futur.
Com vas començar a interessar-te per l’esport?
- Júlia:
Des de la meva infància, l’interès per l’esport ha estat constant, tant en l’àmbit familiar com en les meves activitats individuals. Participar activament en diverses disciplines esportives des de petita ha impulsat la meva estima pel moviment i la competició. Avui dia no sabria viure sense això.
- Jana:
En realitat mai em vaig interessar per aquest esport. La meva mare sortia amb pneumàtica quan jo estava en la seva panxa. Als 4 anys vaig començar a navegar perquè les meves germanes ho feien.
- Martina:
La veritat és que sempre he estat una nena molt moguda, i des que soc petita he fet algun esport entre setmana. He provat diferents esports i he anat canviant, menys la vela, que la practicava cada cap de setmana.
- Mònica:
De petita ja m’agradaven molt els esports (bàsquet, gimnàstica, futbol, tennis…) i d’altra banda la meva família sempre ha estat molt relacionada amb la mar. Així que als 10 anys vaig començar a compaginar altres esports amb la vela i a entrar en el món de la competició al Balís.
Quins han estat els teus majors referents?
- Júlia:
El meu germà gran ha estat un referent essencial en el meu camí esportiu, brindant-me suport constant i motivant-me a superar desafiaments en la cerca de les meves fites atlètiques.
- Jana:
Els meus majors referents sempre han estat les meves dues germanes grans i la meva mare: al cap i a la fi, han estat les persones amb les quals he crescut, i sempre m’he guiat per elles.
- Martina:
Les meves germanes grans. Des que elles van començar a navegar, la meva germana bessona i jo vam voler fer-ho.
- Mònica:
Els meus grans referents en el món de la vela han anat canviant al llarg dels anys, però principalment els esportistes que arribaven a les olimpíades, per tot el treball i implicació que hi ha darrere.
Per qui t’has sentit més recolzada en tot el teu camí com a esportista?
- Júlia:
Al llarg de la meva trajectòria, la família ha estat un suport constant, oferint suport emocional. Mentrestant, els entrenadors actuals també exerceixen un paper crucial, proporcionant orientació tècnica i contribuint al meu desenvolupament atlètic.
- Jana:
Com bé he dit abans, la meva família és un gran pilar a la meva vida. Ells són el motiu que m’impulsa a ser la regatista que soc ara, implicant-se – mai més ben dit – des del minut zero.
- Martina:
Per la meva família. Sobretot quan estic menys motivada, ells m’animen a seguir i a veure lo bo. Estic molt agraïda, perquè sense ells no podria fer vela. Han estat sempre els que s’han menjat hores amb cotxe, han gastat diners comprant material, m’han animat…
- Mònica:
El Balís ha estat un gran suport tots aquests anys. Com a part del Club he tingut oportunitats que en altres llocs no hagués tingut, així com grans entrenadors i companys. La meva família també ha estat un gran suport per descomptat.
Quin creus que és el major repte d’una dona que decideix dedicar-se a l’esport?
- Júlia:
Considero que el principal desafiament per a una dona dedicada a l’esport és trobar l’equilibri i promoure la igualtat d’oportunitats. Superar aquests obstacles és essencial per a aconseguir l’equitat en l’àmbit esportiu.
- Jana:
El major repte per a una dona en qualsevol esport és que se la prengui de debò i que la valorin. En el cas de la vela, moltes vegades se’ns ha infravalorat dient que el que hem aconseguit ha estat pel simple fet de ser dones, ja que no hi ha suficients dones que practiquin aquest esport. En alguna cosa tenen raó: la vela és un esport molt poc reconegut, i encara menys per la dona. Però això no implica que el títol que aconsegueixi qualsevol dona sigui irrellevant, perquè no és veritat. Tots els mèrits són importants, tant els dels homes com els de les dones.
- Martina:
El repte per a una dona que vulgui dedicar-se a l’esport és tenir una carrera esportiva d’èxit, el mateix repte que un home, i que aquest èxit sigui reconegut i tractat amb serietat.
- Mònica:
Els reptes de qualsevol esportista d’elit. Saber gestionar la pressió, moltes hores d’implicació, aprendre a compaginar l’esport amb altres aspectes del teu dia a dia i tenir molt clares les teves prioritats.
Què li diries als nens i nenes que volen dedicar la seva vida a l’esport?
- Júlia:
Els aconsellaria que perseverin, que gaudeixin del procés i explorin diverses disciplines fins a descobrir la seva veritable passió. En l’esport, cada pas compta, i el veritable triomf resideix en el viatge mateix.
- Jana:
Els diria que, si de veritat creuen que és el que volen fer i el que els fa feliç, que siguin constants i que no es rendeixin en el moment en què no els surti alguna cosa. Sempre cal sortir cap endavant, i si al final no estàs del tot convençut de les teves decisions, sempre ets a temps de retrocedir i triar un altre camí.
- Martina:
Li diria que s’ho passin molt bé i que aprofitin! Esforça’t al màxim si el que vols és millorar, i quan alguna cosa surti malament, aixeca’t i torna a intentar-ho. En l’esport (o almenys en la vela), et pot anar molt bé si tens talent, però el que realment fa el canvi és l’esforç que hi ha darrere.
- Mònica:
El més important és que es diverteixin, que siguin constants i acabaran veient resultats. Més enllà dels premis i els beneficis físics, l’esport t’aporta una sèrie de valors i capacitats que t’acompanyaran al llarg de la teva vida.
