Com és habitual, cada any muntem el pessebre a la recepció del Club.
El responsable de l’obra d’art és en Josep Maria Isart qui carrega sobre les seves espatlles una llarga tradició familiar en el món dels pessebres.
Tot va començar quan el seu avi muntava, com la majoria dels catalans, el pessebre a un dels racons de la masia de pagès on vivien. Aquest fet esdevenia una tradició quan any rere any anaven l’avi, els fills i els néts d’excursió per aconseguir part dels racons del pessebre: la molsa i el suro. Tots plegats anaven a cap a l’ermita de St. Llop, allà és on trobaven la molsa blanca, la que feia especial el naixement del pessebre. L’altre tipus de molsa l’agafaven de “les dues carreteres”, situada entre Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac i l’últim tipus de la Glorieta del Balís. Per trobar el suro, anaven a Arenys de Munt. Un pessebre amb història que formava part del concurs de pessebres del Maresme.
L’agrupació de pessebristes de Mataró eren els encarregats d’anar cada any a veure les diferents figures que formaven la petita ciutat de Betlem de Can Jan, la casa pairal de l’avi Isart, per entregar-los el primer premi. Els vilatans de les 3 viles anaven a veure les escenes més emblemàtiques del pessebre: el naixement, els 3 reis d’orient, l’adoració dels pastors… escenes tradicionals que generació rere generació segueixen igual de vives.
